China Labour Bulletin is quoted in the following article. Copyright remains with the original publisher.
16/12/2012
PEQUÍN - EDUARD FERNÁNDEZ
“Volia donar una lliçó al cap, que em devia molts diners”, comentava als mitjans de comunicació xinesos Liu Shuangyun, l'autor confés d'un incendi en una fàbrica tèxtil fa pocs dies a la ciutat de Shantou, al sud de la Xina. La policia va confirmar durant la investigació que el propietari del taller devia al presumpte autor dels fets uns 3.000 iuans (prop de 375 euros), el probable mòbil del sinistre provocat. La tragèdia va acabar amb la mort de 14 empleats, i la ràbia cega de Liu ha posat de manifest el malestar de molts xinesos a causa de la precària situació laboral que viuen al seu país.
Malgrat les crítiques constants de les ONG, els abusos contra els treballadors es repeteixen constantment a la fàbrica del món. Gran part de l'èxit econòmic xinès dels últims trenta anys s'ha basat en un model productiu de mà d'obra barata, que ha atret inversió estrangera, i que sovint ha desprotegit els seus obrers.
A final de novembre, la companyia sud-coreana Samsung va admetre diverses violacions dels drets laborals dels proveïdors de components electrònics xinesos.
La multinacional, coneguda a escala mundial pels seus telèfons mòbils, confirmava que les jornades laborals d'algunes companyies xineses subcontractades sobrepassaven el límit d'hores establert per la llei, i que aplicaven un dur sistema de penalitzacions per les absències o pels retards.
Samsung explicava que rectificarà les irregularitats, i negava haver trobat casos de treball infantil a les seves cadenes de producció. L'agost passat, l'ONG China Labour Watch, establerta a Nova York, assegurava haver descobert menors d'edat en fàbriques de productes de la companyia.
Competència ferotge
“El model actual és molt competitiu, i els proveïdors es troben sota una gran pressió per tal d'oferir els millors preus a les grans multinacionals”, comenta Heather White, investigadora a la Universitat de Harvard sobre les violacions dels drets dels treballadors i fundadora de l'empresa New Standards, que fa inspeccions laborals per a firmes internacionals. “Els mateixos capatassos xinesos m'han expressat molts cops queixes respecte als estrictes nivells de qualitat i capacitat de producció que els exigeixen les empreses occidentals”, explica White.
Segons l'experta, la necessitat de mantenir els preus baixos i els alts estàndards de perfecció imposats per les companyies estrangeres acaben causant problemes com les jornades laborals maratonianes o els retards a l'hora de cobrar el salari.
La companyia taiwanesa Foxconn, fabricant de components electrònics per a multinacionals com Apple, és una de les empreses més qüestionades actualment.
Al setembre una baralla en una fàbrica de la ciutat de Taiyuan va obligar a aturar la producció, tot i que la companyia descarta que l'incident tingués relació amb les condicions laborals. A la vegada, a mitjan octubre el fabricant va admetre que havia donat feina a joves entre catorze i setze anys a través de programes de formació dels instituts. Foxconn assegura a aquest diari que treballa per evitar més casos semblants i “fomentar el millor ambient de treball possible a la feina”. La firma també destaca que els seus tallers són revisats per auditors propis i observadors externs per evitar irregularitats.
Heather White adverteix que la crisi financera mundial ha empitjorat la situació del sector: “S'han reduït pressupostos per a auditories i programes per millorar les condicions laborals.” “Quan una multinacional està sota pressió econòmica només té una prioritat”, sentencia.
La implicació pública per lluitar contra els abusos a la feina també és molt criticada pels experts. “La llei xinesa dóna l'oportunitat perquè els patrons solucionin voluntàriament les violacions d'àmbit laboral abans d'intervenir-hi”, diu la professora Virginia Harper, experta en legislació laboral xinesa de la Universitat de Kansas. Harper creu que l'administració local és especialment reticent a penalitzar grans companyies que proporcionen llocs de treball i més ingressos al govern de la regió.
.
Seguretat, l'assignatura pendent
El govern xinès va informar en un estudi recent que entre el gener i el setembre d'aquest any s'han produït 210.000 accidents laborals que han causat la mort de més de 40.000 treballadors. “Hi ha molt poques inspeccions oficials per garantir la seguretat a la feina”, comenta l'ONG de Hong Kong China Labour Bulletin. Segons l'organització, el govern “només pren mesures un cop ja hi ha hagut els accidents”.
Durant els últims anys, l'extracció de carbó s'ha convertit en un dels sectors més perillosos del país. La mort, recentment, de disset miners en una explosió a la província de Yunnan, al sud-est de la Xina, s'afegeix als més de 600 accidents que s'han produït al país durant el 2012. “Algunes mines il·legals operen sense cap tipus de vigilància”, explica China Labour Bulletin. El govern ja ha assegurat que clausurarà diverses explotacions per evitar més tragèdies.